By Fiu Fiu

Així sí. I no dic compartir aquells moments altre cop (que em conec les teories del que queda i el que passa força bé), dic per compartir moments com aquells, de bons.

Un petó i una abraçada per quan et vingui de gust, Fil·loxereta.

COJUTE by Vilà de Balanzó

N'hi ha algunes que són dels primers dies a Cojute, d'altres són de l'estança a Guatemala i també n'hi ha algunes dels últims dies.

Foto 1: En Jordi conductor. El Pick-up és conduït de forma semi temerària, mirant a través de la finestra...

Foto 2: En Jordi aventurer, crec que seria el que millor definiria l'acció que està duent a terme a dalt de la nòria, i és que com es pot observar les cares només transmeten tranquil·litat..

Foto 3: Moment d'un "Pilot" de coincidència.

Foto 4: El trio guatemaltenc format pel Víctor, en Txema i en Moncu, de fet falta la Cristina..

Foto 5: Ara sí, la Cristina molt ben custodiada pel Txemita i en Jordi (vaig variant de nom..)

Foto 6: Camí del volcà. Ens preguntàvem què era el magma i vam obtenir la resposta naturalment..

Foto 7: I la darrera foto correspon a un dels últims dies a Cojutepeque i crec que tocava despedir-nos i compartir els darrers moments amb la gent oriunda..

Una abraçada,

Víctor

Després d'aquest any intens ha estat tot un plaer compartir tant a la feina com en tamborí alguns d'aquests moments amb tu.
Suposo que una de les coses més significatives que recordo durant tot aquest any és que sempre m'ha encantat veure la teva il·lusió per tot el que fas.

Una abraçada enorme i moltísimes felicitats Jordi...

Elsa

By Indy

What a great idea! I don't have a great picture as all my old photos from the tournaments are in London somewhere, but I didn't have many anyway. I asked Mog to send some of the ones from the night when all the men got their tops off (also on Tam on Tour on Facebook)! There are so many good memories from our partying together, especially since we're always the last to go to bed.

Jordi is a wonderful guy. So warm and full of energy and joy.

Wishing you an amazing year of being 30!

Lots of love Indy

ps. hope to see you in France in January

Tam...tam...

Ei quina pinta de iogurins que fotiem en aquesta foto!!! quina gràcia....

Per cert Joana tu tenies 18 anys aquí?...

Nando

Kournikova

Feliç 30 aniversari, Jordi, ets únic... en el decurs dels pròxims dies tanirem passant fotos de moments per recordar...

En la davui no sé si t'hi reconeixeràs… el tennis sempre t´ha agradat... ara que potser més la"Curnicova"... oi?

En els carnavals mai has defraudat...

Un petó ben gran i que disfrutis d'aquest dia que 30 ja són 30, aixó sí, molt ben portats.

MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!

De part del teu tiet Pere, tieta Armonia, cosinetes Laia i Núria, Sergi i cosina germana Núria

El Salvador 05' by Toni Carol

LA LLEGENDA DE LA RIERA ALTA, 48

Hi ha 30 interrogants…?

El que més m’agrada de la foto és el carrer. Un petit carrer del Raval. A la dreta del carrer hi ha un portal gris de barrots on si t’hi endinses i puges fins al quart pis amb entresòl i sense ascensor (que té molt de valor!) i si encara et queda aire per respirar pots obrir una porta d’aquelles antigues i a dins hi trobaràs…un pila d’olors: de pasta amb tomàquet i de roba d’esport suada; una pila de textures: de pols i mantes suaus; records d’aigua freda i matins endormiscats, rialles (nostres) i crits (de la veïna), companys de pis que hi eren i ja no hi són.

Era fosc, antic…però tenia un secret amagat. Si alguna cosa tenia aquell pis és que no es trobaven mai a faltar els somriures i les abraçades. I per això diu la llegenda que tothom qui va passar per aquell pis ara és un xic més feliç.

Bisous!

mARTona.

Bella ciao

En aquell magnífic cap de setmana passejant per la vella Lisboa “Antigua e señorial” amb ressonàncies de Fados i records de taxistes antitabac, ens vàrem començar a conèixer i a reconèixer.
Que per molts anys més segueixis sent feliç amb la nostra (també) Joana.

Una abraçada Anna i Joan.

Com nens!

Que bé que s’ho pasen!! Són com nens!

Molts petons i abraçades per tots dos!!!

Ruth

Vilarnau

No se si ara és puntual o no... però quan era petit (però prou gran per anar a cole sol) feia el rècord de llevar-se just i arribar tard a classe... sempre havia d'anar cap a cole corrent i se'l veia passar pel passadís del pis de dalt de l'escola Vilarnau passades les 9...
Sort del parell de cames llargues que té!! jeje!
Un petó ben gran de part meva i de la petita de casa, la Maria.
I que passeu un bon dia!

Laia.

Domingo's family

Montserrat i Tonet

Si, aquest és el JORDI , UN NOI QUE VA NÈIXER EL 17-9-1979 DESDE MOLT PETIT COM VEUREU JA SEMPRE ES VA DECANTAR PER L'ESPORT, COMENÇANT PEL HOCKEY, DESPRÉS PEL TENNIS I AL FINAL PEL TAMBORÍ.

AMB AQUETS 30 ANYS HA VISCUT MOLTES EXPERIÈNCIES ALGUNES DESAGRADABLES (per exemple l'examen de les proves d'INEFC) ENCARA QUE CREC QUE VA SER UNA BONA FORMA D'ORIENTAR LA VIDA SABENT SORTIR DELS PROBLEMES I ENTREBANCS TOT SOL. I TAMBÉ MOLTES D'AGRADABLES.

JORDI NOMÉS ENS QUEDA DESITJAR-TE QUE PASIS UN BON DIA I QUE LA FELIÇITAT ET DURI MOLTS ANYS AMB COMPANYIA DE LA JOANA.


UN PETÓ MOLT FORT I UNA ABRAÇADA FORTA, FORTA, FORTA


ELS TEUS PARES QUE MOLT T'ESTIMEN.

Discurs del noztru prezident

House of Lords

Moment molt important de la història: "acceptació de Catalunya com a federació oficial de tamborí".

Flying to Cambridge,

Agus

Legend

Después de unos años de haber nacido,
el bebé se hizo niño.
Y como niño vivió la vida hasta donde pudo.
Vivir y aprender.
Hasta hoy.
Ahora el niño se ha hecho hombre,
otros valores, otros objetivos, otros sueños.
Ya solo falta que algún día el hombre se convierta en leyenda.
El destino te espera.

T'estima molt.
Jordi.

Brasil 04'

El trio calabera

Companyssssssssss...
El trio calabera
Festa de l'esport al carrer 08'


"NO IMPORTA EL ESPACIO Y EL TIEMPO,
NO IMPORTA NI DÓNDE NI CUANDO,
NO IMPORTA EL POR QUÉ NI CÓMO,
SOLO IMPORTA LO GRANDE QUE ME SIENTO, TENIENDO UN AMIGO COMO TU.

MOLTES FELICITATS...COMPANY!
JESÚS

La colla

"Gorgeous Jordi" by Morag and Oliver

Jordi and I shared a room in Oristano,

In that wonderful hotel on the street.

It was one year, in the Spring,

The first year we went for the Sartiglia.

It was very nice to be together,

And it was a memorable year.

Love and efficiency,

Oliver

Riera Alta - 2a part

Diguem que aquesta foto representa la segona època del respectable Sr. Moncusí a Riera Alta 48...

Clarament s'observa un Jordi més madur, pensarós, reflexiu, sobre aquelles rajoles balladores, aquella cuina, aquell greix, aquell foradot sota la pica, aquelles cucotes, aquella nevera amb aliments mai caducables... clausurat a l'habitació dels estudis, nits gairebé en blanc fent excels i programacions docents varies...

Molts i molts records d'un breu curs, però mai oblidaré la manipulació del cos del Tonet amb fotoixop, li vam fer un injert del 36% del seu cos, i va sobreviure... tot un èxit de medicina virtual...

Feliç entrada a la quarta dècada lleó!!

L.A.

Riera Alta, 48