Breu Biografia

Neix un 17 de setembre de 1979 a Sant Sadurní d'Anoia
al barri Montserrat. És conegut sobretot com a vividor i contista, però també és considerat un dels pioners de la pandereta a Catalunya. Entre els grans teòrics que van modificar la configuració esportiva i ideològica del tamborí en el segle XXI, figura aquest home d'austeritat inflexible i absoluta modèstia.

També conegut com a Moncupetit, fill petit de Tonet Moncusí i Montserrat Domingo, una família treballadora i posteriorment acomodada de la noblesa catalana.
Creix en un ambient de barri tranquil i envoltat de l'amor dels seus amics d'infància i com no, del seus pares, tiets, avis i, sobretot, del seu germà Josep, que li sap inculcar la passió pel bon cava i pel bon vi.

Esbojarrats carnavals disfresstats de tampax dins l'R5, còmplice de diverses sustraccions d'elements de la via pública, disturbis a Riera Alta 48, suplentació de personalitats de professorat de l'INEFC de Barcelona (Jesús de Jocs), diversos episodis criminals amb els 3 mosqueteros i companyia, i més d'una fuga a Euskal Herria a omplir-se dels seus colors amb el seu company de fatigues. (Aupa Atheltic!)

No se sap gaire més sobre la seva joventut, tret del canvi radical que experimentà en la seva vida arran d'un Erasmus a Roma on va visionar una sèrie de cinc visions de Michelangelo mentre signava el contracte del lloguer del pis al Vaticà. La profunda impressió que li va causar aquesta visió extàtica el va portar a un jolgoriu i despilfarro dia sí, dia també.
Roma, va marcar una abans i un després.

La baronia del castell termenat de Subirats, no podia suportar tan mala imatge i el desterrà. Moncusí va exiliar-se a Cojutepeque (El Salvador) i més tard a Barcino.

L'arrepentiment dels pecats viscuts fins al moment el van portar a la penitència: treballar. Paités i després a l'OMET de Sant Cugat. I efectivament, com deia Rubianes, el trabajo dignifica, te honra, te realiza, te pule, te abrillanta...

La carrera esportiva és per tirar cuets, porter d'hoquei patins durant les Olimpíades del 92, killer de les pistes de tennis, amb el suport constant del seu entrenador i amic Ciscu va arribar a voluntari del Godó, en el futbol sala també va despuntar aviat a l'estil del seu tan apreciat Toquero. Què més li queda a una persona que ha sumat tants èxits i tanta fama? Nous reptes, noves aventures on pugui passar desapercebut.


dijous, 17 de setembre del 2009

LA LLEGENDA DE LA RIERA ALTA, 48

Hi ha 30 interrogants…?

El que més m’agrada de la foto és el carrer. Un petit carrer del Raval. A la dreta del carrer hi ha un portal gris de barrots on si t’hi endinses i puges fins al quart pis amb entresòl i sense ascensor (que té molt de valor!) i si encara et queda aire per respirar pots obrir una porta d’aquelles antigues i a dins hi trobaràs…un pila d’olors: de pasta amb tomàquet i de roba d’esport suada; una pila de textures: de pols i mantes suaus; records d’aigua freda i matins endormiscats, rialles (nostres) i crits (de la veïna), companys de pis que hi eren i ja no hi són.

Era fosc, antic…però tenia un secret amagat. Si alguna cosa tenia aquell pis és que no es trobaven mai a faltar els somriures i les abraçades. I per això diu la llegenda que tothom qui va passar per aquell pis ara és un xic més feliç.

Bisous!

mARTona.
a

1 comentari:

Anònim ha dit...

m'encanta Marta!
Jo tb vaig compartir 6 anys meravellosos en aquell pis, i tú i el Jordi hi vau ser molt presents. M'alegra que guardeu un bon record...un dia farem una retrobada tots junts e?!

Ferran Puig

23 de setembre del 2009, a les 17:49

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)